El fracàs de la LOMQE s’evidencia des d’abans del seu inici.

Les mesures que s’estan prenent en relació a l’inici de l’aplicació de la LOMQUE, prevista per al proper curs 2014-1015, per una part estan deixant veure les deficiències que he denunciat en les conferències donades al llarg i ample de tot el País Valencià, i per una altra fan patent els diversos incompliments derivats de la posada en marxa d’una llei que no contempla el finançament necessari per la seua implantació que òbviament, des del nostre punt de vista, no s’hauria de produir.

La desaparició dels Programes de Qualificació Professional Inicial, que eren l’alternativa principal per a l’alumnat que presentava problemàtiques diverses d’aprenentatge i per al que representava una solució digna amb la qual podia accedir a la titulació respectiva, va ser durament criticada per Compromis, més encara per quant la Formació Professional Bàsica, que es volia vendre com el seu substitut, tenia una falta de definició i concreció que la tornava sospitosa, potser ho pensàvem motivats pel coneixement de l’habilitat del PP per a crear denominacions noves que l’únic que pretenen és amagar la falta de voluntat de dedicar-se a un tema determinat.
I així ha sigut, en molts centres han desaparegut els PQPI i aquests no han sigut substituïts per la Formació Professional Bàsica; si l’alumnat vol cursar-ne tindrà que canviar de centre, si és que n’hi ha algun a prop.
Un altre apartat que demostra que la nostra oposició a la LOMQE estava fonamentada, es veu en el decret d’horaris on , al nostre parer, no s’ha contemplat correctament una de les característiques principals de la llei com ho es la distinció entre assignatures troncals, totalment obligatòries i amb les que cal cobrir més del 50 per cent de l’horari de classes; assignatures específiques, que haurien de ser voluntàriament elegides per l’alumnat (a excepció de Religió/Valors Socials i Cívics, i l’Educació Física) i assignatures de lliure configuració autonòmica, dissenyades pel propi centre.
Dic que no s’ha tingut en compte, per què es presenta un horari tancat a un total de 30 classes, sense diferenciar aquest tres tipus d’assignatures i que només deixa la possibilitat de disminuir proporcionalment: “...els centres docents podran adaptar aquesta distribució d’acord amb les seues característiques ... respectant la proporcionalitat horària...”. No hi ha cap referència a la possible oferta de noves assignatures específiques. Poca fe en elles.
En la proposta de distribució d’horaris s'explica la diferència entre els diferents tipus d'assignatures però es quadra tot ell sense donar opció a introduir les assignatures de Lliure Configuració Autonòmica sobre les que diu que, en cas de decidir oferir-ne alguna més, és farà mitjançant una “ampliació d’horari lectiu”, o siga que les treu fora de l’horari escolar, com una activitat extraescolar més, encara que gratuïta.
En realitat nosaltres no demanem que es classifiquen les assignatures en primera, segona i tercera divisió, en absolut, sinó que hem fet vore contínuament la regressió al passat que significa aquesta classificació que contradiu les intel•ligències múltiples de Gardner acceptades totalment en el món de l’educació. Però sí que volem ressaltar que amb l’ordenació proposada no es desenvolupa adequadament un dels pilars de la LOMQE: l'existència de tres tipus de matèries i l'oferta opcional en dos d'aquests tipus.
L’aplicació de la nova llei pel PP valencià havia de constituir obligatòriament un nou atac a l’ensenyament en valencià, no ho dubtàvem, i ho ha projectat dividint l’assignatura de Coneixement del Medi en dues parts, Naturals i Socials i fent que només una d’elles s’hage de donar obligatòriament en Valencià, amb la qual cosa disminueixen les hores d'ensenyament en valencià. Mª José Català vol evitar que el “seu defecte” (parlar valencià) no siga adquirit també per l’alumnat.
Però si tot el que hem dit desvirtua la nova llei d’Educació, és el que la diputada Barrieras va explicar en un debat la gran motivaciçó de la llei: que ja tenia ganes tindre "una llei d’educació del PP”, el que la qualifica definitivament. Nosaltres demanem que la llei d’educació siga de totes i tots els valencians per a poder garantir la continuïtat en el temps; la millora del sistema educaitu ha de començar per una canvi bàsic en la redacció de la llei fonamental que constitueix el marc legal estatal en aquest servei: el consens que permeta que aquest marc perdure en el temps.
Per tant si en la seua elaboració no hi va haver cap intent de consens, tampoc en la seua aplicació l’hem trobat, ni en els horaris, ni en la renovació dels textes, ni en la definició del currículum, ni en res. No s’ha atés ni suggeriments dels sindicats ni del professorat ni del pares i mares d’alumnes i s’ha actuat amb prepotència i desdeny respecte a la comunitat educativa.
És per això que la coincidència de l’oposició de tota la comunitat educativa, unida a l’oposició de tots els partits polítics, a excepció del PP, i a les perspectives de canvi que s’albiren, som pessimistes en el que fa a l’aplicació de la LOMQE, sobre la que Compromís insisteix en la seua insubmissió.
El fracàs de la LOMQE s’evidencia des d’abans del seu inici.