“Donarem totes les explicacions que faça falta. A vosté, tanmateix, si vol també li les donarem. Però la primera que li hem de donar a vosté és que vosté s’està fent ressò d’una informació que és falsa, tendenciosa, que ha sigut ja expressament dit que és falsa i tendenciosa. I vaig a dir-li, vostés es fiquen sempre a la ola d’un muntatge que ací ja és conegut, és a dir, a Espanya es dóna la situació que el socialisme español està en caiguda lliure, que el socialisme valencià està en descomposició, planteja una manipulació davant l’opinió pública i els qui li fan la ola mediàtica entren en ella i vostés, com a borreguets darrere, a seguir-los la pista. (Aplaudiments).
I això és una vergonya que vostés ho plantegen ací. Quan vosté vullga se’n ve a la conselleria, li deixaré tot l’expedient i després a vore si té valor de vindre ací i dir: m’he fet còmplice d’una mentida, d’una maniobra absolutament tendenciosa i vinc a demanar-li disculpes a vosté i al govern de La Generalitat per la forma exemplar en la que s’està treballant amb la cooperació valenciana. (Aplaudiments)”
Aquesta és la contestació que em va donar Rafael Blasco en octubre de 2010 en un rebot de la sessió de control al President en que li demanava que aclarirà el desviament de diners que havien d’anar a Nicaragua per fer uns pous i posar en cultiu unes terres i van acabar comprant pisos i garatges. Tema sobre el qual Mireia Mollà estava ajuntant documentació
A més, tots els diputats i diputades del PP – Fabra inclòs- van obsequiar amb un fort aplaudiment la contestació de Blasco; per això tots en son responsables, perquè amb la seua postura de permissivitat i conformitat en forma de continuada ovació, avalaven el que estava passant, la corrupció que tots menys ells veiem; aplaudien els culpables i se’n convertien ells també en responsables del robatori més indecent, més obscè i vergonyós que hem pogut contemplar;
Immediatament ens vam donar compte de que havíem encertat en la diana, i si quedava algun dubte va desaparèixer en quant, responent al desafiament llançat al Ple, només acabar la sessió vaig telefonar al aleshores Conseller de Cooperació demanat accedir immediatament a la documentació, oferiment que havia fet públic en el plenari, cosa que va negar, dient-me que havia de seguir amb el procediment marcat a Les Corts. Per a això no feia falta la fanfarronada que havia soltat en plenari “a vore si té el valor...” Faltaria més, a les persones de Compromís no és valor el que ens falta, per tant la contestació va ser ràpida “a vore si té el valor de posar a la nostra disposició la totalitat de la documentació”. I clar que no, per a donar-la, sabent el que havia darrere, calia tindre molt de valor.
Encara vaig tindre més certesa de que la cosa era molt més grossa del que pareixia quan, estant ja a Torreblanca, em va obsequiar amb tres telefonades successives. Un home que quan et creuaves amb ell i ni tant sols te saludava; total un míser diputat de Compromís.
La primera protestant pel contingut d’una nota de premsa que li havia arribat dient que havia faltat a la seua paraula i no em deixava vore la documentació. Era veritat.
La segona per convèncer-me de que ell no tenia autoritat per posar al meu abast la documentació requerida. Aquesta vegada vaig raonar-li els motius pels quals el que em deia era fals i deguera de convèncer-lo perquè la tercera era per dir-me que podíem anar a la Conselleria a vore-la. Va anar Morera i va vore el que va vore, però la impressió va ser encertada. Blasco ha estat condemnat per la trama organitzada per desvalisar els fons destinats a la cooperació internacional, no es van fer els pous i no es van posar en producció les terres de Nicaragua, però tampoc es va construir l’hospital en Haití.
El fet de recordar aquest succés té la motivació de valorar fins on ha arribat la rapinya del PP: a furtar els diners de les persones més necessitades, a llevar-los els futur, (difícil futur), a deixar-los sense esperança i abandonats a la seua sort (mala sort).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada