CASTOR: DESMANTELLAR I NO PAGAR

El Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista accepta la renúncia de la concessió del magatzem de gas Castor i fixa una indemnització per a la companyia Escal UGS, SL, d’1.350.729 euros. També exposa que “La situació d'hibernació d'aquestes instal•lacions ja construïdes permet la seua explotació sempre que es realitzen els estudis tècnics necessaris que garantisquen la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient”.
Aquesta doble disposició, la de pagar i la de considerar que aquesta instal•lació pot arribar a funcionar no és gens arbitrària sinó una combinació d’acords que ens lliga de cara al futur i ho explique.
Qui pot garantir “la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient” després d’haver comprovat que la simple injecció dels gas matalàs va originar més de 500 terratrèmols? Ningú, és evident.
El que passa és que el Tribunal Suprem no li reconeix al concessionari de la plataforma Castor el dret a ser compensat de forma automàtica sinó que aquesta compensació està condicionada al compliment de dos requisits: l’operativitat de les instal•lacions i l’absència de dol o negligència en la tramitació i construcció de la infraestructura. O siga que cal que les instal•lacions es puguen explotar, cosa que avui no passa, perquè s’ha paralitzat la seua activitat mentre no es puga garantir la seguretat de les persones, i que tant el tràmit administratiu com l’execució de l’obra siga correcta i d’acord amb la legalitat.
Aleshores perquè se li ha d’abonar el pagament tal com diu el Reial Decret Llei 13/2004 “en un sol pagament a ESCAL UGS, SL, en el termini màxim de 35 dies hàbils des de l’entrada en vigor”? Pareix que hi ha molta pressa per pagar.
A més de tot l’explicat el PP accepta la renúncia de la concessió mitjançant una norma amb rang de llei. Perquè? La contestació la trobem en l’article 59.3, lletra f), del Reial decret llei 8/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, que estableix que només es poden establir altres costos del sistema gasista per norma amb rang de llei. Per acordar el rescat de la concessió no era necessària una norma amb rang de llei. Però la decisió d’indemnitzar ESCAL UGS de immediatament i amb càrrec al conjunt del sistema gasista exigeix que així siga.
El que es desprèn del que he dit que el govern de Rajoy ha actuat de manera totalment conscient per a assumir l’obligació de pagar, i de fer-ho amb la major rapidesa possible. El PP vol pagar i per això ahir no va voler aprovar la proposta que vaig defendre en nom de Compromís.
Nosaltres defenem que abans de pagar cal comprovar que es compleixen les condicions que el mateix Tribunal Suprem ha mencionat: primer que la instal•lació estiga operativa i després que no existisca ni dol ni negligència en tot el procés. Per això vam proposar auditar tot el procés administratiu de la tramitació i el procés tècnic de construcció per comprovar que es compleixen els requisits citats i, en conseqüència, paralitzar la indemnització en tant no es tinguen les conclusions.
El PP haurà d’explicar públicament perquè té tanta pressa per pagar.