La generació truncada.

Els dies de vacances són idonis per reprendre l’hàbit de la lectura i he tingut el pensament , per les ressemblances , de buscar entre els autors i obres de l’anomenada Generació Perduda; aquesta generació formada per autors com Fitzgerald, Dos Passos, Hemingway, Faulkner y Steinbeck, entre altres. Aquests autors viuen el període que va des de la Gran Guerra a la depressió conseqüència del crack de 1929 i van viure la delinqüència organitzada dels anys 20, la caiguda de la banca i també tots els efectes de la crisi del 29.
La generació actual, la de les persones joves que estan entre els 16 i els trenta i pocs anys, són una altra generació perduda, conformen la societat millor formada de la història, la major part tenen formació universitària, amb llicenciatures i màsters i parlen tres o quatre idiomes. Són la joventut en la qual hem invertit més diners en la seua formació, la millor preparada per incorporar-se al món del treball, aquells que tenien el projecte de ser les i els millors.
Cada generació té una característica; si la meua vam viure el final de la dictadura i vam ser protagonistes del canvi social que va representar, amb tots els seus defectes, l’inici de l’estat democràtic que avui tenim, la joventut actual eren els que havien de millorar la qualitat democràtica del nostre país i l’havien de portar a una millora tecnològica i científica de primer ordre.
Però no, la crisi els ha deixat a un racó, els ha truncat els seus projectes, els ha barrat el camí que tenien previst, ha interromput la seua vida, aquella a la que estaven destinats. Per això i fent una similitud amb la Generació Perduda, podem parlar-ne avui de la Generació Truncada, i no parle d’una generació literària sinó d’una generació social, que abasta la totalitat de la societat.
La crisi del 29 ens va ensenyar moltes coses, però pareix que un sector social les ha oblidat. En una intervenció a Les Corts recordava una vinyeta apareguda en un diari estatunidenc a l’inici de la Gran Crisi: feia un sol que torrava pardals però totes les persones portaven paraigües perquè plovia, sí, plovia milionaris que es tiraven des de les finestres dels grata-cels per suïcidar-se degut a la pèrdua de la seua fortuna. No cal dir que avui cap banquer, cap milionari s’ha tirat per la finestra, aquests si que van aprendre la lliçó i, tot al contrari el que han fet és que es tiren per la finestra els més desgraciats, aquells a qui deixaven fins i tot sense casa per viure.
El neoliberalisme ha impossibilitat les mesures d’un encara més New Deal, i les teories de Keynes han quedat relegades per l’intent de la disminució del dèficit, intent fracassat ja que avui tenim el major dèficit de tota la història, però assumint les mesures de retallades han deixat passar el temps sense tirar endavant les mesures de protecció social necessàries, en lloc de fer efectiu el dret a l’habitatge han permés que es tiraren les famílies al carrer, en lloc d’assegurar una renda mínima han fet circuits de Fòrmula I i han comprat els deutes de les empreses, en lloc de facilitar el crèdit per afavorir l’activitat econòmica i la creació de treball els han donat milers de milions als bancs per que compraren deute públic a molt bon interès, en lloc de repartir més igualitàriament la plusvàlua creada amb el treball han fet una reforma laboral que ha fet perdre drets a les persones treballadores, si en els anys 20 la delinqüència es basava en el comerç il•legal de l’alcohol ara ha estat en les adjudicacions fraudukentes d’obres i serveis públics.
Ja serà hora de canviar-ho, d’assegurar les necessitats mínimes, una subsistència digna a totes les persones i obrir els llocs de treball per a aquesta nova generació, com he dit abans, la millor preparada. Tenim l'obligació d'evitar que la història del segle XXI parle d’una Generació Truncada i en Compromís assumim el deure de promoure les mesures adients per aconseguir-ho.