A la consellera Bonig li he de dir que no acuse els demés i conteste en relació a les, almenys aparents, irregularitats i les demostrades i reconegudes deficiències que envolta el tractament dels residus de la zona nord de Castelló; els que es tracten a la planta de Cervera.
Ja en octubre de l’any passat li vaig preguntar el perquè de la ínfima quantitat de materials reciclats que apareixia en al memòria de 2012, de quasi 67.000 tones de materials se’n van reciclar 1.440 tones, poc més d’un 2 %.
La contestació ja va ser graciosa, després de recordar que només funciona des de 2012, reconeix que “els resultats no ha sigut els adients”, que estan fent un seguiment per corregir la situació i que de no corregir-se s’adoptarien “les mesures administratives que pertoquen”.
Aquesta contestació ja deixa entreveure que li dóna igual el que fagen, primer ho justifica dient que només funciona des de 2012, com volent dir que quan la planta siga més vella funcionarà millor que de nova, jo no ho entenc així; però el més gros es que reconeix que el funcionament no és correcte però per prendre mesures cal esperar un altre any, com si l’empresa que el gestiona no tinguera l’obligació de fer-ho bé des del primer dia.
Però si això no és prou ens trobem que, sempre basant-nos en el que diu la pròpia memòria de funcionament, han entrat 25.000 tones més de les que s’han tractat, i després d’haver-ho preguntat en el passat plenari seguim sense tenir cap explicació; si han entrat a la planta haurien de constar també en l’eixida, però no és així.
És recicla només el 2 per cent dels matèrials que entren i no es sap què ha passat amb 25 milions de quilos dels residus que han entrat, però ens hem d’esperar un any a vore si es millora sense prendre cap mesura.
Pel contrari els contribuents hem pagat 10 milions pel funcionament de la planta de Cervera i no se’ns ha perdonat cap percentatge, ben bé que ho sabem.
Per una altra part tampoc ha tingut contestació per part de la consellera el fet de que funcionara un planta de transferència de manera il•legal i amb un contracte del propi consorci, li vaig recordar que paguem, fins i tot, l’amortització de la inversió sense que s’haja fet al cent per cent, però pagar si que paguem el cent per cent, possiblement més encara.
La veritat és que després de coneixer l'anomenat cas EMARSA, en la gestió de les depuradores no m'agrada el que està passant amb el tractament de residus; massa opacitat en els contestacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada