UNA, DOS, TRES, PANXA, CUL I SES

He de confessar que el passat plenari municipal vaig quedar estupefacte per les formes exhibides per l’equip de govern format per el PP i la trànsfuga del PSOE. No ho dic pels malcriaments i la prepotència exhibida, que això ja s’havia fet evident en tots i cadascun del plenaris. Carlos García, el portaveu del Bloc Compromís de Torreblanca ha de pagar suportant-lo, el seu intent de ser l’única veu que plante cara al govern (o desgovern) municipal.
La meua sorpresa, va ser per la forma en que l’Alcaldia procedeix a expulsar a Carlos, sense atendre a la norma reglamentària que obliga, no només a fer tres advertiments sinó a avisar, durant la segona amonestació, de les conseqüències que tindrà de fer-se un tercer advertiment.
Qualsevol alcalde ha a de conèixer el contingut del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, que és el que regula el funcionament del plenari municipal.
L’article 94 del referit Reial Decret és el que estableix com es fan les crides a l’ordre i ho deixa ben clar: estableix que si s’usa la paraula quan se li haja retirat podrà cridar-lo a l’ordre i després de tres avisos en la mateixa sessió, amb advertiment en el segon de les conseqüències d'un tercer avís, el President podrà ordenar-li que abandone el plenari.
Exactament això significa que en el segon advertiment, obligatòriament, ha d’avisar de que si se li’n fa un tercer haurà d’abandonar el plenari, cosa que, com poden vore en el vídeo no es va produir, sinó que, com una mala còpia de l’imputat ex-president de Les Corts, Cotino ( “le abandono que deje la sala” va ser la fòrnula que va utilitzar per expulsar Mònica Oltra) molt ràpidament diu això de a la una, a les dos i a les tres.. i al carrer.

Només podem dir que Torreblanca es mereix un alcalde suficientment intel•ligent com per aprendre’s de memòria les normes de funcionament del plenari municipal i suficientment honrat per aplicar-les de manera equitativa i imparcial.

Estem segurs de que el fet de que Carlos li tirara per cara el poc treball realitzat, el govern amb una trànsfuga i la poc honorable campanya de vot per correu que estan duent a terme, principalment amb la població romanesa, van ser els vertader causant de l’expulsió. Al ple, pel que es veu, s’ha d’anar per a cobrar les assistències però a parlar del que es fa i del que no es fa a Torreblanca, no.

Per això, aquesta forma d’actuar em mereix com a resposta aquella frase despectiva amb la que, de xiquets, contestàvem quan algú ens deia una, dos i tres... panxa, cul i ses.

Sobre la intencionalitat de la llei de senyes d’identitat (resum de l’argumentació feta en Les Corts)

Per manipular eficaçment a la gent, és necessari fer creure a tots que ningú els manipula.
La frase és de John Kenneth Galbraith i em motiva a explicitar que la intenció de la meua exposició és precisament aclarir com se’ns intenta manipular per a ser conscients i evitar-ho.
Després de la meua intervenció en la presentació d’aquesta llei de senyes d’identitat , un diputat del PP em va dir una cosa així com “quantes coses has dit sense parlar de la llei” i jo li vaig contestar “en realitat sóc qui més profundament ha parlat de la llei, del fons de la llei”. Ho explique:
Com a mestre sempre he demanat al meu alumnat que en qualsevol escrit distingisquen l’argument del tema.
El primer és el conjunt d'accions que realitzen els personatges. Conte de manera cronològica els esdeveniments que es van succeint en el transcurs de la narració. En aquest cas seria el text legal escrit
Però el tema és la idea central latent en el relat que el lector ha de descobrir per sí mateix sense que l'autor l'hi ho faja explícit. És la finalitat encoberta, la que no es vol confessar perquè ha de fer la funció d’arma silenciosa.
El PP intenta una i una altra vegada que parlem de l’argument, que contem les accions de la pel•lícula, però no ho han aconsguit de Compromís, nosaltres parlarem del tema que és el fonamental i no hem participat en la discussió de l’argument perquè el tema no és acceptable.
El tema és la consecució del vot mitjançant l’enfrontament i la divisió del poble valencià. I ací Compromís no entra ni entrarà, El PP no defenen els interessos de les persones valencianes; no ho ha fet mai, però ara ja ha vist que l’opinió de la gent és que Compromís defèn els interessos dels valencians i valencianes molt millor que ells.
En el debat de presentació del Projecte de llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat ja vaig esmentar a Chomsky i les Estratègies de manipulació mediàtica.
Aprofundint més en el contingut de la llei i la seua intencionalitat podem trobar que han seguit molt més les teories d’aquest filòsof
Vàrem parlar de l'estratègia de la distracció com a element primordial del control social . Consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
Parlar avui de les senyes d’identitat és obrir un debat inútil i innecessari que no està en la societat. Els problemes són l’atur, la corrupció, les llistes d’espera, els desnonaments, i tants més, però no la identitat valenciana.
Però cal mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, sense cap temps per pensar; de tornada a granja com els altres animals (cita del text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil•les”, document, de 1979, trobat el 7 de Juliol de 1986 en una fotocopiadora IBM comprada en una subhasta de material militar. I que enunciava les estratègies de control de la societat, a traves de l’enginyeria social).
També cita Noam Chosky la necessitat de crear problemes i després oferir solucions.
Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, a fi que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Estan intentant crear el problema de l’agressió contra les senyes d’identitat valencianes, citant contínuament el perill català, cosa que no existeix. De fet va arribar de fet han arribat a recolzar organitzacions violentes com en la convocatòria realitzada en Burjassot, junt a associacions violentes en contra de Vicent Andrés i Estellés; aquest escriptor no és senya d’identitat valenciana.
Intenten utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió: fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per impedir l'anàlisi racional; la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, o induir comportaments, aspecte que el portaveu del PP Jorge Bellver ha intentat elevar al màxim
Conseqüentment cal també mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
Fer que les persones siguen incapaços de comprendre els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud; la falta d’acceptació dels criteris científics, en relació per exemple, a la llengua està en aquesta línia. La promoció d’entitats que contradiuen la lingüística i la universitat és la demostració d’aquest fet.
Intenten estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
Vegem el nostre president a qui no escolta ja ni el propi partit. , Extremadura aconsegueix el reconeixement del deute històric, a Fabra no el deixen ni parlar-ne.
Concloent, la Llei de Senyes d’Identitat és un paradigma de manipulació social, una burda obra d’enginyeria social i, precisament per això, la més gran falta de respecte a aquets mateix símbols perquè representa una utilització partidista dels mateixos i una irresponsable busca de la divisió del poble valencià.

Sobre els centres privats concertats

El PP demostra contínuament la seua falta d’idees a l’hora de configurar el futur de l’educació valenciana i una vegada més vol viure gràcies a l’acció conjunta de les seues mentides i d’una part de la premsa que, acostumada a viure del seu clientelisme i temerosa de que perga la majoria, li fa d’altaveu. Un exemple d’aquesta classe d’actuacions coordinades es troba en la recent campanya en favor dels concerts educatius, que el PP inicia en la premsa arribant a dir que Compromís expropiarà els centres privats concertats, segueix a Les Corts amb una PNL i aram, als diferents ajuntaments, en forma de moció.

Com la millor manera de combatre les mentides és fer públiques les nostres posicions sense cap por i de manera ben clara, anem a fer-ho:

Compromís afirma el caràcter subsidiari de l’escola privada concertada, o siga, que aquesta té sentit en tant en quant no es puguen cobrir tota la demanda que té l’escola pública. Per tant reconeixem l’important paper que juguen els concerts educatius a l’hora de complementar la xarxa pública de l’educació valenciana.
En correspondència amb aquest caràcter subsidiari manifestem la nostra voluntat de no incrementar els concerts educatius al temps que ens comprometem a no tancar unitats de centres públics quan hi haja al mateix districte algun centre privat concertat. No podem admetre, com ha passat en el darrer arranjament, que es tanquen unitats públiques en la mateixa població en la que es creaven noves unitats privades concertades i, per evitar aquestes situacions, manifestem la necessitat d’elaborar un mapa escolar, en consonància amb les actuals necessitats educatives, que contemple la possibilitat de concerts on hi haja falta d’infraestructures.
Denunciem la doble moral del PP que, al temps que s’erigeix en el gran defensor de l’ensenyament concertat, es retarda el pagament de les despeses necessàries per al funcionament ja que en el present curs escolar encara no els ha fet cap transferència
Exigim el tractament igualitari de tots els centres de la xarxa pública, tant públics com privats concertats, a l’hora d’establir una educació inclusiva, exigint els mateixos requisits i esforços a tot tipus de centre; ens neguem a la possibilitats de que es classifiquen alumnes segons el seu nivell intel•lectual o la seua procedència social a l’igual que rebutgem qualsevol tipus de segregació, mantenint que els centres que fan una educació diferenciada per sexes no podran accedir als concerts educatius. També reivindiquem l’existència d’ensenyament en valencià indistintament en els centres públics com en els privats concertats.

Els centres privats concertats hauran de garantir que no es podrà exigir pagaments per cap concepte als pares i mares, equiparant-los a un centre públic.

No està en la nostra voluntat el tancar cap centre sinó que cal aprofitar la possible disminució de matrícula per adaptar les ràtios, encara que si caldria disminuir alguna unitat concertada l’alumnat tindrà garantida plaça pública en dit centre fins acabar l’etapa educativa, així com els seus germans i germanes. Al mateix temps es crearien els mecanismes que faciliten la recol•locació de les persones treballadores mitjançant els acord sindicals necessaris. Mai actuarem com ha fet el PP amb el professorat interí a qui, amb l’excusa de la rebaremació, ha tirat al carrer després de molts anys de treball docent.

Des de Compromís manifestem que el nostre objectiu fonamental és garantir una educació de qualitat i gratuïta per a tot l’alumnat del País dotant els centres dels recursos necessaris per aconseguir-ho i assegurant l’adequada utilització d’aquests recursos.

Aquestes són les nostres propostes en relació als concerts educatius; com sempre Compromís està obert a les vostres observacions i suggeriments.

DES DE L’AJUNTAMENT A LES CORTS

Demà comencen les eleccions primàries de Compromís, vam ser pioners en les passades europees en seleccionar la nostra llista mitjançant un procés de primàries que afectava no només les persones que encapçalaven la llista sinó també l’ordenació de tot aquell que es presentava a ella. Dimecres començarà la votació telemàtica que acabarà divendres per fer la votació presencial el dissabte 31 de gener.
Més de 40.000 persones inscrites van a decidir qui seran els propers diputats i diputades de Compromís i és el moment de plantejar-se qui té millors condicions inicials per a representar-nos en un moment extraordinàriament delicat; la situació que ens trobarem serà difícil de gestionar i haurem de demostrar una maduresa extrema per no caure en errors. Tindrem unes Corts, segons apunten totes les enquestes, amb el PP com grup majoritari, però sense la majoria absoluta que té des de 1995; tindrem un PP que controla les conselleries des de fa 20 anys; tindrem un PP acostumat a manar i que serà extremadament dur en les sessions parlamentàries. Aquest serà el panorama que es sumarà a una sèrie de decisions de gran calat i d’importància històrica com la de vores fins on ens hem d’implicar en el govern i en quines àrees, si és el cas.
És per això que crec que hi ha que primar les persones que es presenten amb una experiència municipal tant de gestió com d’oposició; no hem d’oblidar que el Bloc aporta a Compromís una llarga tradició de municipalisme i que aquesta ha quedat patent en les intervencions dels que som actualment diputats.
Mònica Àlvaro representa perfectament aquests valors, municipalisme, experiència en l’oposició i també en la gestió, ja que actualment és Tinent d’Alcalde en Vila-real i està gestionant amb notable èxit l’àrea de serveis socials, un àrea fonamental i complicada en aquests moments de crisi.
També Victor Garcia, portaveu a l’ajuntament de l’Alcora ha demostrat l’aplom necessari ja que ha sapigut evitar caure en governs de PSOE i de PP ocupant sempre el lloc d’una oposició constructiva i decisiva, mentre el Bloc-Compromís seguia fent camí millorant els resultats.
Reconec que són només mèrits i que la nova situació de diputats els requerirà una dedicació total, que estic convençut que tindran. En part tenen raó els que diuen que aquesta circumstància d’experiència municipal no implica necessàriament ser un bon diputat o diputada i posen com exemple al president Alberto Fabra, però no oblidem que un moniato és un moniato tant a la marjal com a l’horta i eixe no és el cas dels nostres regidors.

Compromís i el Pressupost del Consell

La postura de Compromís en relació al debat de les esmenes parcials presentades al pressupost de la generalitat per a 2015 ha estat la de negar-se a debatre-les, no les hem defès i, per no fer-ho teníem prou raons que avui vull explicar.

En primer lloc denuncie que aquest pressupost està desequilibrat: els ingressos i les despeses no coincideixen ja que contemplen ingressos no reals.

Moltes vegades, en anteriors pressupostos hem fet aquesta mateixa valoració basant-nos en que consideràvem, tal com va ser, que els ingressos per venda de patrimoni públic no es produirien, però aquest any el problema és més evident, i és que no som només nosaltres els que ho afirmem sinó que així consta també a l’Informe sobre las líneas fundamentales de Presupuestos para 2015 de la Comunidad Valenciana redactat per l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal.

Aquest informe diu clarament que s'aprecia un elevat risc de no realització de les previsions de determinats ingressos que la comunitat espera rebre de l'Estat, atès que no existeix constància expressa ni fonament legal que justifiquen la recepció d'aquests ingressos. Explica que la comunitat espera percebre de l'Estat una bestreta del Fons de Competitivitat de 1.000 milions d'euros que no està prevista al Pressupost de l'Estat,

Per una altra part, segueix afirmant aquest informe que hi ha un ingrés de l’IDEC (impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit) que valora en 230 milions que considera que tampoc va a produir-se.

I si tot açò no és prou clar afirma aquest informe en relació als ingressos del pressupost que presenta pràcticament certesa d’incompliment; no diu incertesa de compliment sinó ben clar i rotund certesa d’incompliment.I perquè segueixen endavant?

Trobem de manera immediata un doble objectiu:

El primer és amagar el fracàs de la política de retallades, una política feta en contra de les persones, i a favor dels bancs (que ho aprofiten per actuar més en contra de les persones agilitzant els desnonaments). Quan l’objectiu era reduir el dèficit resulta que el dèficit augmenta cada vegada més: El dèficit del País Valencià en 2014 podria situar-se entre el 2,2% y 2,4% del PIB. Quan un segon objectiu de la política econòmica del PP era la disminució del deute públic resulta que també augmenta situant-se en quasi 36.000 milions (en el tercer trimestre de 2014 ha crescut en 1.110 milions), s’evidencia el gran fracàs, un fracàs que, a més, ha causat enormes sofriments a les persones més necessitades, però que ha donat grans beneficis a tot el sector financer.

El segon objectiu és conseqüència del daltabaix electoral que està patint el Partit Popular i que fa que planifique la seua retirada del Consell i ho fa de la pitjor manera possible seguint la tàctica de terra cremada. Malgrat la falta d’ingressos a finals de maig arribaran, però deixaran el problema de l’augment d’uns 1400 milions de dèficit com un regal per al proper govern. Aquesta situació els obrirà la porta de la crítica per mala gestió al nou govern que no podrà arribar a final d’any i tancarà el primer pressupost amb un gran dèficit.

Aquestes són suficients raons per no participar en aquesta mentida, en aquesta farsa.

CASTOR: DESMANTELLAR I NO PAGAR

El Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista accepta la renúncia de la concessió del magatzem de gas Castor i fixa una indemnització per a la companyia Escal UGS, SL, d’1.350.729 euros. També exposa que “La situació d'hibernació d'aquestes instal•lacions ja construïdes permet la seua explotació sempre que es realitzen els estudis tècnics necessaris que garantisquen la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient”.
Aquesta doble disposició, la de pagar i la de considerar que aquesta instal•lació pot arribar a funcionar no és gens arbitrària sinó una combinació d’acords que ens lliga de cara al futur i ho explique.
Qui pot garantir “la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient” després d’haver comprovat que la simple injecció dels gas matalàs va originar més de 500 terratrèmols? Ningú, és evident.
El que passa és que el Tribunal Suprem no li reconeix al concessionari de la plataforma Castor el dret a ser compensat de forma automàtica sinó que aquesta compensació està condicionada al compliment de dos requisits: l’operativitat de les instal•lacions i l’absència de dol o negligència en la tramitació i construcció de la infraestructura. O siga que cal que les instal•lacions es puguen explotar, cosa que avui no passa, perquè s’ha paralitzat la seua activitat mentre no es puga garantir la seguretat de les persones, i que tant el tràmit administratiu com l’execució de l’obra siga correcta i d’acord amb la legalitat.
Aleshores perquè se li ha d’abonar el pagament tal com diu el Reial Decret Llei 13/2004 “en un sol pagament a ESCAL UGS, SL, en el termini màxim de 35 dies hàbils des de l’entrada en vigor”? Pareix que hi ha molta pressa per pagar.
A més de tot l’explicat el PP accepta la renúncia de la concessió mitjançant una norma amb rang de llei. Perquè? La contestació la trobem en l’article 59.3, lletra f), del Reial decret llei 8/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, que estableix que només es poden establir altres costos del sistema gasista per norma amb rang de llei. Per acordar el rescat de la concessió no era necessària una norma amb rang de llei. Però la decisió d’indemnitzar ESCAL UGS de immediatament i amb càrrec al conjunt del sistema gasista exigeix que així siga.
El que es desprèn del que he dit que el govern de Rajoy ha actuat de manera totalment conscient per a assumir l’obligació de pagar, i de fer-ho amb la major rapidesa possible. El PP vol pagar i per això ahir no va voler aprovar la proposta que vaig defendre en nom de Compromís.
Nosaltres defenem que abans de pagar cal comprovar que es compleixen les condicions que el mateix Tribunal Suprem ha mencionat: primer que la instal•lació estiga operativa i després que no existisca ni dol ni negligència en tot el procés. Per això vam proposar auditar tot el procés administratiu de la tramitació i el procés tècnic de construcció per comprovar que es compleixen els requisits citats i, en conseqüència, paralitzar la indemnització en tant no es tinguen les conclusions.
El PP haurà d’explicar públicament perquè té tanta pressa per pagar.

LA LOMQE AL PAÍS BASC NO SERÀ TANTA LOMQE

CEIP El Bracal de Muro

La diferencia entre un govern reivindicatiu, que es considera inevitablement representatiu del seu poble, i el d’un altre sumís en el que la màxima voluntat és la de demostrar la increbantable adhesió i el seu servilisme davant les decisions del govern de l’Estat, ha quedat clara en la diferent forma d’actuar del Consell de Fabra i la Consellera Català, per una part, i la del Lehendakari Urkullu, per una altra.

El duet Fabra-Català han estat ràpids en instaurar la LOMQE, una llei d’Educació que ha tingut la capacitat de posar tota la comunitat educativa en contra (hauria de dir quasi tota, sinó la diputada Barrieras em tornarà a tractar d’antisistema en Les Corts, de fet té raó, la Conferència episcopal i els centres que d’ella depenen no estan en contra).

Com deia no solament l’han posada en marxa sinó que prèviament han iniciat actuacions com el districte únic o l’ensenyament trilingüe, sense cap preparació ni dels centres ni del professorat, només per fer mèrit davant el ministre Wert, el segon pitjor valorat després de Gallardón, que ja ha dimitit i, per tant, li deixa al titular estatal d’educació aquest trist lideratge. I no en parlem de la data d’inici de curs per a poder presumir de ser els primers en implantar la LOMQE amb totes i cadascuna de les negatives conseqüències que ha tingut per a l’alumnat, el professorat i les famílies.

Ben al contrari a Euskadi han negociat i per tant han aconseguit alguns avantatges que nosaltres no tindrem. El primer aspecte fa referència a que el Govern central els reconeix explícitament la capacitat per a determinar el aprenentatge de l’eusquera. L’article 38.4 que diu que s’ha d’integrar en proporció raonable les dues llengües oficials permetent la intervenció de l’estat si no és així, al País Basc queda sense aplicació. També tindrà llibertat per a establir la càrrega lectiva d’ambdues llengües.
Per una altra part han aconseguit un important avanç en quant a la participació de tots els sectors dins del Consell Escolar de Centre ja que serà el Govern Basc el que regularà les relacions entre la direcció i els òrgans col•legiats de participació, de manera que es garanteix el paper rellevant d’aquests en les decisions que s’hagen de prendre.


Ikastola basca



Per acabar, es reserven les competències per establir els procediments i criteris d’admissió de l’alumnat.

La diferència està en una comunitat que ha presentat recurs contra la llei i una altra que l’ha aplaudit des de l’inici; al final direm que la diferència està entre una comunitat que està al capdavant de l’estat en resultats acadèmics i que és líder en inversió en educació i una altra, per desgràcia la nostra, que és líder en fracàs i en barracons escolars.

Com hem pogut vore hi ha maneres molt distintes de procedir en l’aplicació de la llei estatal, que pel que es veu no és la mateixa per a tots sinó que per als valencians és més llei que per a ningú.