DES DE L’AJUNTAMENT A LES CORTS

Demà comencen les eleccions primàries de Compromís, vam ser pioners en les passades europees en seleccionar la nostra llista mitjançant un procés de primàries que afectava no només les persones que encapçalaven la llista sinó també l’ordenació de tot aquell que es presentava a ella. Dimecres començarà la votació telemàtica que acabarà divendres per fer la votació presencial el dissabte 31 de gener.
Més de 40.000 persones inscrites van a decidir qui seran els propers diputats i diputades de Compromís i és el moment de plantejar-se qui té millors condicions inicials per a representar-nos en un moment extraordinàriament delicat; la situació que ens trobarem serà difícil de gestionar i haurem de demostrar una maduresa extrema per no caure en errors. Tindrem unes Corts, segons apunten totes les enquestes, amb el PP com grup majoritari, però sense la majoria absoluta que té des de 1995; tindrem un PP que controla les conselleries des de fa 20 anys; tindrem un PP acostumat a manar i que serà extremadament dur en les sessions parlamentàries. Aquest serà el panorama que es sumarà a una sèrie de decisions de gran calat i d’importància històrica com la de vores fins on ens hem d’implicar en el govern i en quines àrees, si és el cas.
És per això que crec que hi ha que primar les persones que es presenten amb una experiència municipal tant de gestió com d’oposició; no hem d’oblidar que el Bloc aporta a Compromís una llarga tradició de municipalisme i que aquesta ha quedat patent en les intervencions dels que som actualment diputats.
Mònica Àlvaro representa perfectament aquests valors, municipalisme, experiència en l’oposició i també en la gestió, ja que actualment és Tinent d’Alcalde en Vila-real i està gestionant amb notable èxit l’àrea de serveis socials, un àrea fonamental i complicada en aquests moments de crisi.
També Victor Garcia, portaveu a l’ajuntament de l’Alcora ha demostrat l’aplom necessari ja que ha sapigut evitar caure en governs de PSOE i de PP ocupant sempre el lloc d’una oposició constructiva i decisiva, mentre el Bloc-Compromís seguia fent camí millorant els resultats.
Reconec que són només mèrits i que la nova situació de diputats els requerirà una dedicació total, que estic convençut que tindran. En part tenen raó els que diuen que aquesta circumstància d’experiència municipal no implica necessàriament ser un bon diputat o diputada i posen com exemple al president Alberto Fabra, però no oblidem que un moniato és un moniato tant a la marjal com a l’horta i eixe no és el cas dels nostres regidors.