LA LOMQE AL PAÍS BASC NO SERÀ TANTA LOMQE

CEIP El Bracal de Muro

La diferencia entre un govern reivindicatiu, que es considera inevitablement representatiu del seu poble, i el d’un altre sumís en el que la màxima voluntat és la de demostrar la increbantable adhesió i el seu servilisme davant les decisions del govern de l’Estat, ha quedat clara en la diferent forma d’actuar del Consell de Fabra i la Consellera Català, per una part, i la del Lehendakari Urkullu, per una altra.

El duet Fabra-Català han estat ràpids en instaurar la LOMQE, una llei d’Educació que ha tingut la capacitat de posar tota la comunitat educativa en contra (hauria de dir quasi tota, sinó la diputada Barrieras em tornarà a tractar d’antisistema en Les Corts, de fet té raó, la Conferència episcopal i els centres que d’ella depenen no estan en contra).

Com deia no solament l’han posada en marxa sinó que prèviament han iniciat actuacions com el districte únic o l’ensenyament trilingüe, sense cap preparació ni dels centres ni del professorat, només per fer mèrit davant el ministre Wert, el segon pitjor valorat després de Gallardón, que ja ha dimitit i, per tant, li deixa al titular estatal d’educació aquest trist lideratge. I no en parlem de la data d’inici de curs per a poder presumir de ser els primers en implantar la LOMQE amb totes i cadascuna de les negatives conseqüències que ha tingut per a l’alumnat, el professorat i les famílies.

Ben al contrari a Euskadi han negociat i per tant han aconseguit alguns avantatges que nosaltres no tindrem. El primer aspecte fa referència a que el Govern central els reconeix explícitament la capacitat per a determinar el aprenentatge de l’eusquera. L’article 38.4 que diu que s’ha d’integrar en proporció raonable les dues llengües oficials permetent la intervenció de l’estat si no és així, al País Basc queda sense aplicació. També tindrà llibertat per a establir la càrrega lectiva d’ambdues llengües.
Per una altra part han aconseguit un important avanç en quant a la participació de tots els sectors dins del Consell Escolar de Centre ja que serà el Govern Basc el que regularà les relacions entre la direcció i els òrgans col•legiats de participació, de manera que es garanteix el paper rellevant d’aquests en les decisions que s’hagen de prendre.


Ikastola basca



Per acabar, es reserven les competències per establir els procediments i criteris d’admissió de l’alumnat.

La diferència està en una comunitat que ha presentat recurs contra la llei i una altra que l’ha aplaudit des de l’inici; al final direm que la diferència està entre una comunitat que està al capdavant de l’estat en resultats acadèmics i que és líder en inversió en educació i una altra, per desgràcia la nostra, que és líder en fracàs i en barracons escolars.

Com hem pogut vore hi ha maneres molt distintes de procedir en l’aplicació de la llei estatal, que pel que es veu no és la mateixa per a tots sinó que per als valencians és més llei que per a ningú.