Cítrics, caquis i mangranes no compten per a Europa

El veto de Rússia a la importació de productes agrícoles procedents de la Unió Europea, entre ells les fruites i hortalisses, que ja ha entrat en vigor, representa una problemàtica afegida a la mala situació del camp valencià.
Compromís va organitzar una entrevista a Les Corts a la que van assistir, entre altres, el Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders, Ramon Mampel i el President de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, en la que estarem presents els porta-veus dels tres nivells representatius de Compromís: Jordi Sebastià, el nostre flamant eurodiputat, Joan Baldoví, portaveu al Congrés dels Diputats, i jo mateix, responsable d’Agricultura a Les Corts. Aquesta reunió contrasta amb el passotisme del Vicepresident Ciscar, responsable d’agricultura, per a qui pareix que aquest assumpte no és tant important com les seus vacances.
El mercat rus ha estat un mercat emergent en els últims anys per als productors agrícoles valencians, augmentant el valor de les exportacions agroalimentàries a Rússia fins a una quantitat propera als 138 milions d'euro. El camp valencià va exportar a Rússia en 2012 unes 141.000 tones de fruites i hortalisses. En vistes d’aquestes dades, el cultiu més afectat per aquest veto seria el dels cítrics ja que, segons dades de 2012 , el valor de les exportacions cap a Rússia va suposar una facturació de 47 milions d'euros, amb un augment del 32% respecte a l'any anterior. La propera campanya, en cas de mantenir-se el veto, podria complicar-se si no es pot exportar a Rússia.
Tots els presents en la reunió vam coincidir en que les mesures anunciades per la Comissió Europea i el Ministeri d'Agricultura són totalment insuficients i amb prou feines beneficiaran als agricultors i ramaders valencians. Per posar un exemple podem afirmar que les ajudes que podran percebre els productors valencians de préssecs i nectarines va a ser totalment irrisòria. La UE ha acordat concedir 29,7 milions d'euros a tots els productors europeus per a la retirada d'ambdues fruites i 3 milions més per a promoció. També vam coincidir en la falta d’explicacions creïbles en relació a l’exclusió dels cítrics, caquis i mangranes de les ajudes, que es va motivar en que no estan encara en campanya, però sí que van incloure els kiwis italians que tampoc ho estan.
Hem pogut constatar l’erràtica política internacional europea que pren decisions sense tenir en compte les conseqüències resultants per als membres de la Unió, més enllà d’Alemanya, França o el Regne Unit i que, com hem pogut comprovar, tenen resultats molt negatius per a l’agricultura mediterrània i en particular per la valenciana, més encara quan hem comprovat que Rússia està gestionant noves condicions de compra amb països que tenen acords preferencials amb la Unió Europea.
Tenim motius per demanar la resolució d’aquests acords amb tercers, que sempre han sigut negatius per al camp valencià, a més de per les circumstàncies actuals, per l’incompliment de la clàusula referent al respecte dels drets humans. A ningú se li escapa que Marroc infringeix aquesta clàusula tant en el que fa al tracte amb els immigrants que creuen la seua frontera com en la repressió dels territoris ocupats del Sàhara.
Resumint la reunió i les diferents propostes posades damunt la taula per les Organitzacions Professionals Agràries i per Compromís hem presentat una Proposició no de Llei a Les Corts i una moció als ajuntaments demanant les accions oportunes davant la Unió Europea per tal de millorar les ajudes econòmiques destinades a pal•liar els efectes del veto rus a les importacions europees en relació al productes agraris valencians i en especial per a que els cultius com els cítrics , el caqui o la mangrana es contemplen dins d’aquestes mesures; exigir a la Unió Europea la revisió del compliment de les clàusules de respecte dels drets humans que consten en els tractats de tercers països, deixant sense efecte aquests tractats en el cas de certificar-se el seu incompliment; establir la preferència europea en l’adquisició dels productes agraris davant l’actitud de països tercers, que tenen acord preferencial amb la Unió Europea, i que col•laboren amb Rússia; intensificar i reordenar les polítiques destinades a la busca i apertura de nous mercats així com a la conservació dels mercats actuals; crear una mesa de seguiment del conflicte en la que estiga representat el Consell, les organitzacions professionals agràries i els grups polítics de Les Corts.

La generació truncada.

Els dies de vacances són idonis per reprendre l’hàbit de la lectura i he tingut el pensament , per les ressemblances , de buscar entre els autors i obres de l’anomenada Generació Perduda; aquesta generació formada per autors com Fitzgerald, Dos Passos, Hemingway, Faulkner y Steinbeck, entre altres. Aquests autors viuen el període que va des de la Gran Guerra a la depressió conseqüència del crack de 1929 i van viure la delinqüència organitzada dels anys 20, la caiguda de la banca i també tots els efectes de la crisi del 29.
La generació actual, la de les persones joves que estan entre els 16 i els trenta i pocs anys, són una altra generació perduda, conformen la societat millor formada de la història, la major part tenen formació universitària, amb llicenciatures i màsters i parlen tres o quatre idiomes. Són la joventut en la qual hem invertit més diners en la seua formació, la millor preparada per incorporar-se al món del treball, aquells que tenien el projecte de ser les i els millors.
Cada generació té una característica; si la meua vam viure el final de la dictadura i vam ser protagonistes del canvi social que va representar, amb tots els seus defectes, l’inici de l’estat democràtic que avui tenim, la joventut actual eren els que havien de millorar la qualitat democràtica del nostre país i l’havien de portar a una millora tecnològica i científica de primer ordre.
Però no, la crisi els ha deixat a un racó, els ha truncat els seus projectes, els ha barrat el camí que tenien previst, ha interromput la seua vida, aquella a la que estaven destinats. Per això i fent una similitud amb la Generació Perduda, podem parlar-ne avui de la Generació Truncada, i no parle d’una generació literària sinó d’una generació social, que abasta la totalitat de la societat.
La crisi del 29 ens va ensenyar moltes coses, però pareix que un sector social les ha oblidat. En una intervenció a Les Corts recordava una vinyeta apareguda en un diari estatunidenc a l’inici de la Gran Crisi: feia un sol que torrava pardals però totes les persones portaven paraigües perquè plovia, sí, plovia milionaris que es tiraven des de les finestres dels grata-cels per suïcidar-se degut a la pèrdua de la seua fortuna. No cal dir que avui cap banquer, cap milionari s’ha tirat per la finestra, aquests si que van aprendre la lliçó i, tot al contrari el que han fet és que es tiren per la finestra els més desgraciats, aquells a qui deixaven fins i tot sense casa per viure.
El neoliberalisme ha impossibilitat les mesures d’un encara més New Deal, i les teories de Keynes han quedat relegades per l’intent de la disminució del dèficit, intent fracassat ja que avui tenim el major dèficit de tota la història, però assumint les mesures de retallades han deixat passar el temps sense tirar endavant les mesures de protecció social necessàries, en lloc de fer efectiu el dret a l’habitatge han permés que es tiraren les famílies al carrer, en lloc d’assegurar una renda mínima han fet circuits de Fòrmula I i han comprat els deutes de les empreses, en lloc de facilitar el crèdit per afavorir l’activitat econòmica i la creació de treball els han donat milers de milions als bancs per que compraren deute públic a molt bon interès, en lloc de repartir més igualitàriament la plusvàlua creada amb el treball han fet una reforma laboral que ha fet perdre drets a les persones treballadores, si en els anys 20 la delinqüència es basava en el comerç il•legal de l’alcohol ara ha estat en les adjudicacions fraudukentes d’obres i serveis públics.
Ja serà hora de canviar-ho, d’assegurar les necessitats mínimes, una subsistència digna a totes les persones i obrir els llocs de treball per a aquesta nova generació, com he dit abans, la millor preparada. Tenim l'obligació d'evitar que la història del segle XXI parle d’una Generació Truncada i en Compromís assumim el deure de promoure les mesures adients per aconseguir-ho.

A vore si buscant l’esquella perdem els bous.

Donat que hi ha qui per la xarxa qüestiona la meua postura en relació als bous al carrer i fa afirmacions incorrectes al respecte, per què no són veritat, i també perquè la premsa ha tingut un gran interès en preguntar-me sobre aquest tema (quina llàstima que no em pregunte sobre el finançament o sobre la corrupció del PP, per posar dos exemples) al temps que evita publicar les notes de premsa que expressen la meua opinió sobre els temes que considere tinc que fer-la pública, vaig a donar-vos-la.

En primer lloc crec que el PP està fent una campanya que deixa clar que assumeix la pèrdua de les properes eleccions autonòmiques i es dedica a conservar el vot del seu “nucli dur”; per dir-ho d’una altra manera està més dolgut pels vots que s’ha endut Vox, que qualsevol altra candidatura. Per assegurar-se aquest vot ha de deixar contents els incondicionals que hauran de ser la base de la seua recuperació per reprendre el govern després de quatre anys. Això combinat amb que deixaran una situació econòmica desastrosa (el País Valencià és avui una empresa en concurs de creditors, incapaç de pagar el seu deute, com reconeixia el president de la CIERVAL fa uns dies), desacreditant ja el possible “tripartito a la catalana” i desllegitimant el proper govern perquè no serà el del partit més votat (per això proposen el canvi de llei electoral) va a constituir la base de la seua oposició i també en aquest temes es basarà el possible retorn al govern del PP

És per això que està traient temes a debat que importa a aquets electorat preferent del PP: anticatalanisme, bous, modificació del Consell Valencià de Cultura i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, modificació de la llei electoral dissenyada per Camps, etc.

Jo el que no vull és caure en el parany del PP i afirme que el que ha fet EU demanant la prohibició del bous al carrer no és altra cosa que fer el joc al PP, dur el debat a on a ell l’interessa, i no ho dic jo solament (vore notícia). Per això afirme que el debat caldria situar-lo en la situació econòmica, l’atur, els retalls en l’educació i en la sanitat i en tot allò que al PP no l’interessa que se’n parle i que són els problemes que el poble valencià diu avui que li preocupen

A part d’això mai hem portat en programa la prohibició del bous al carrer, no ha estat en el nostre programa, en eixa línia crec que el que cal fer és millorar buscant tant la seguretat de les persones com la millora progressiva en el respecte als animals. Si algú vol fracassar que prenga mesures que no estan assumides socialment de manera majoritària. A vore si buscant l’esquella perdem els bous.